"He visto naves ardiendo más allá de Tokyo"

Avui, dia del 30 aniversari del film Blade Runner, voldria repassar algunes de les obres manganime de ciència-ficció que trobo més representatives de les últimes dècades. És extremadament fàcil que trobem un munt interminable d'històries dintre d'aquest gènere, més si tenim en compte que sovint els japonesos tracten amb robots, armes impossibles i realitats alternatives. Aquí, però, m'agradaria parlar sobre aquelles obres que tenen reflexions i temes característics de la ciencia-ficció "clàssica", més enllà dels components més decoratius.

A Blade Runner l'història gira al voltant dels "replicants", una mena de clons sintètics del humans. No massa llunyà d'aquest plantejament trobem "Ghost in the Shell", manga de Masamune Shirow amb un munt d'adaptacions i versions diferents tant en paper com en animació. Té una pel·lícula de 1995 que ja és tot un clàssic, però jo recomano una altra, potser menys coneguda, amb una gran direcció artística, una música totalment absorbent i una profunda reflexió sobre allò que ens fa humans: Ghost in the Shell 2: Innocence. Bé, i a més té una animació brutal a les escenes d'acció...

Al Japó, però, la recreació del futur passa molt sovint històries pel "Mecha" (robots gegants), que bé poden ser armes de gran poder en mans d'herois com el veterà Mazinger Z o alguna cosa... diferent, com a Evangelion. Aquesta és una particularitat que trobem molt poques vegades a la ficció occidental. Ah, i en una escala més petita no podem oblidar un referent a la història del manga, Astro Boy, y una reinterpretació moderna a càrrec de l'autor de Monster (Naoki Urasawa), anomenada "Pluto".

El que si trobem al Japó i a occident és la ciència-ficció basada en els viatges per l'espai i les trames intergalàctiques. De forma semblant a com va fer Star Wars en el seu dia, tracten grans aventures arran dels estels. A vegades es coneix com "Space Opera", i entren dins del sac obres tan representatives com la saga Macross, Gundam o el Capità Harlock... Encara que si voleu alguna cosa més recent i experimental, doneu-li una oportunitat a "Planetes". 

Vale, he parlat de intel·ligència artificial, robòtica, naus espacials... però què seria de la ciència-ficció sense l'ambientació, la recreació d'una realitat alternativa i, perquè no, ben inquietant? Parlo del Ciberpunk, el "no future", una realitat alternativa on la contaminació, la violència i el pessimisme esclafen l'esperança. La ciutat de Los Angeles a Blade Runner n'és tot un exemple d'això, com ho és sens dubte el Tokyo de Akira, un títol que va marca l'entrada del manganime al nostre país... mireu-vos el manga, és molt més extens que la pel·lícula i es pot trobar a moltes biblioteques públiques! D'altra banda, en el cas de Blame!, un manga de Tsutomu Nihei. el Ciberpunk és representat per l'alienació de l'home davant d'una realitat feta per una tecnologia hostil a la vida. Són només 10 volums, i si trobeu el primer... guardeu-lo bé, ja que ara mateix no és una sèrie fàcil d'aconseguir. 

La llista d'obres de ciència-ficció al manganime és molt i molt llarga, i ben segur que m'he deixat títols de gran qualitat. Que cadascú trobi els seus favorits! Teniu tot l'estiu per gaudir i somniar amb el futur que volgueu.