L'Iberomanga

Estem immersos a l'edició número 30 del Saló del Còmic de Barcelona, i a banda de les nombroses novetats en còmic europeu i americà, també podem trobar algunes obres que fan difosa la línia entre estils i procedències. En veure les seves portades, bé podriem pensar que es tracta d'una nova mostra de manga... però sobta trobar que els noms dels autors no són japonesos, sinó espanyols. És el que s'ha etiquetat sota el terme d'"Iberomanga". 

Ens trobem davant de còmic d'aquí, del país, però amb una clara influència de l'estètica i l'estil de dibuix del manga japonès, i fins i tot de les seves temàtiques narratives. És també una clara mostra de l'extensió del manganime japonès a les nostres terres, doncs tota una generació ha crescut amb les seves sèries i històries. 

Una generació que suposa una base estable de seguidors, dels quals sorgeixen il·lustradors amateurs que adapten l'estètica manga en les seves creacions, i que freqüentment deriven en els ja tradicionals fanzines manga, omnipresents en tot esdeveniment del sector. Però ha estat només des de fa uns anys que algunes editores com EDT (Glénat) o Norma Editorial han fet una aposta per autors espanyols d'iberomanga.

De fet, actualment podem trobar bons exemples d'aquest estil en obres com Bakemono, Underdog, El delirio de Ani, La Canción de Ariadna, Lettera o Himawaru, totes elles publicades a la col·lecció Gaijin Manga (Gaijin és la paraula japonesa que fa referència als estrangers) d'EDT. També puc destacar l'obra Porcelain, de l'autora catalana Maria Llovet, que fa pocs dies es va estrenar digitalment, i que sortirà en format físic coincidint amb el proper Saló del Manga de la mà de Norma Editorial. No dubteu en seguir els enllaços anteriors si n'esteu interessats en saber més d'aquests títols. 

Encara resta per veure l'èxit d'aquests tipus de còmics, amb una part del públic que encara desconfia d'aquesta barreja d'estils, noms i cultures. Certes veus diuen que només són una còpia d'un estil forani consolidat, altres que no cal etiquetar els autors i el seu estil de dibuix d'aquesta manera. També n'hi ha la sospita de que s'utilitza una mena "d'orgull" patri per intentar vendre aquestes obres... no en falten, però, defensors, i podeu trobar arguments a favor en aquest article de l'editor de la revista Nowevolution. Personalment només espero que els autors locals tinguin una oportunitat, i que es vegin recompensats si de veritat les seves obres ho mereixen, més enllà de les etiquetes que tinguin. 

Posted in: Iberomanga,Manga