"He visto naves ardiendo más allá de Tokyo"




Avui, dia del 30 aniversari del film Blade Runner, voldria repassar algunes de les obres manganime de ciència-ficció que trobo més representatives de les últimes dècades. És extremadament fàcil que trobem un munt interminable d'històries dintre d'aquest gènere, més si tenim en compte que sovint els japonesos tracten amb robots, armes impossibles i realitats alternatives. Aquí, però, m'agradaria parlar sobre aquelles obres que tenen reflexions i temes característics de la ciencia-ficció "clàssica", més enllà dels components més decoratius.

A Blade Runner l'història gira al voltant dels "replicants", una mena de clons sintètics del humans. No massa llunyà d'aquest plantejament trobem "Ghost in the Shell", manga de Masamune Shirow amb un munt d'adaptacions i versions diferents tant en paper com en animació. Té una pel·lícula de 1995 que ja és tot un clàssic, però jo recomano una altra, potser menys coneguda, amb una gran direcció artística, una música totalment absorbent i una profunda reflexió sobre allò que ens fa humans: Ghost in the Shell 2: Innocence. Bé, i a més té una animació brutal a les escenes d'acció...

Al Japó, però, la recreació del futur passa molt sovint històries pel "Mecha" (robots gegants), que bé poden ser armes de gran poder en mans d'herois com el veterà Mazinger Z o alguna cosa... diferent, com a Evangelion. Aquesta és una particularitat que trobem molt poques vegades a la ficció occidental. Ah, i en una escala més petita no podem oblidar un referent a la història del manga, Astro Boy, y una reinterpretació moderna a càrrec de l'autor de Monster (Naoki Urasawa), anomenada "Pluto".

El que si trobem al Japó i a occident és la ciència-ficció basada en els viatges per l'espai i les trames intergalàctiques. De forma semblant a com va fer Star Wars en el seu dia, tracten grans aventures arran dels estels. A vegades es coneix com "Space Opera", i entren dins del sac obres tan representatives com la saga Macross, Gundam o el Capità Harlock... Encara que si voleu alguna cosa més recent i experimental, doneu-li una oportunitat a "Planetes". 

Vale, he parlat de intel·ligència artificial, robòtica, naus espacials... però què seria de la ciència-ficció sense l'ambientació, la recreació d'una realitat alternativa i, perquè no, ben inquietant? Parlo del Ciberpunk, el "no future", una realitat alternativa on la contaminació, la violència i el pessimisme esclafen l'esperança. La ciutat de Los Angeles a Blade Runner n'és tot un exemple d'això, com ho és sens dubte el Tokyo de Akira, un títol que va marca l'entrada del manganime al nostre país... mireu-vos el manga, és molt més extens que la pel·lícula i es pot trobar a moltes biblioteques públiques! D'altra banda, en el cas de Blame!, un manga de Tsutomu Nihei. el Ciberpunk és representat per l'alienació de l'home davant d'una realitat feta per una tecnologia hostil a la vida. Són només 10 volums, i si trobeu el primer... guardeu-lo bé, ja que ara mateix no és una sèrie fàcil d'aconseguir. 

La llista d'obres de ciència-ficció al manganime és molt i molt llarga, i ben segur que m'he deixat títols de gran qualitat. Que cadascú trobi els seus favorits! Teniu tot l'estiu per gaudir i somniar amb el futur que volgueu.  



Los proyectos de Neal

 Neal Stephenson, uno de mis escritores modernos de ciencia-ficción favoritos y del que ya he comentado aquí La era del diamante e Interfaz, es noticia estos días por partida doble. 
 Por una parte a sido noticia la próxima adaptación de su novela Snow Crash por parte del director de Attack de Block, Joe Cornish, una de las revelaciones de la temporada. Esperemos que las expectativas se vean colmadas.
 Aparte de esto, el propio Neal se ha metido de lleno en la creación de un videojuego de lucha con espadas y ha tenido gran repercusión en el mundillo friki el divertido video promocional que le sirve de promoción en la web de Crowdfunding, Kickstarter. Podéis verlo en:
http://www.kickstarter.com/projects/260688528/clang?ref=live

Carbono alterado. Richard Morgan.


La novela recomendada de hoy, Carbono Alterado, parte de la premisa de que la conciencia de los seres humanos puede, en un futuro cercano, almacenarse de forma electrónica y ser restituida en otro cuerpo o en un cuerpo clonado en caso de muerte, simplemente utilizando la última copia de seguridad. Esto es posible para todo el mundo, pero un cuerpo de repuesto no está al alcance de todos y los que no pueden permitírselo son almacenados hasta que algún familiar puede pagar el coste de la "resurrección". También  los delincuentes son almacenados hasta cumplir su condena y su cuerpo usado por el mejor postor.
 Pues con esta premisa Richard Morgan construye una novela negra con todos los tópicos del género pero con ambientación Ciberpunk.
 El detective protagonista, "ex-presidiario" dentro de un cuerpo que no es el suyo, es contratado por un multimillonario para que averigüe quien le mató y porqué, aun sabiendo que volvería a la vida, ya que ha perdido los recuerdos desde su última copia de seguridad hasta el momento de su asesinato.
 Una novela entretenida sin más con todos los tópicos del género negro y la ambientación ciberpunk que la hace peculiar.

Desclassifiquem les dades de la nau Còmic-Ficció!










DADES TÈCNIQUES BÀSIQUES NAU CÒMIC-FICCIÓ:

- Nom de Registre: C.I.E. Còmic-Ficció

- Tipus: Creuer Interdimensional d'Exploració.

- Fabricants: New Gallifrey Space-Time Machines, Incom Corporation, Stark Industries, Wayne Enterprises i la T.S.R.E. (Terminus Space Resources & Exploration)

- Consorci Promotor:
De la Terra 000:  Fundació B-612 i Institut S.E.T.I.
De la Terra 616:  Fundació Stark & Wayne.
De l’Univers Spock:  Universitat de Nova Gallifrey, Ministeri Imperial de Ciència de Terminus, Cos d'Exploració de la Nova Ordre Jedi de Coruscant, Federació Unida de Planetes.

- Data de llançament: 11 de Novembre del 2011

- Motor principal: Generador de Salt Quàntic (per desplaçar-se entre dimensions)

- Propulsors Warp i Sub-llum (una vegada el Còmic-Ficció arriba a les dimensions de La Terra 616 i la del Univers Spock es desplaça per aquets espais mitjançant aquests motors)

- Tripulació Màxima: 200

- Cobertes: 7 habitables.

- Sistemes Tàctics: 4 bancs fàser, 50 torpedes de plasma, 1 generador d'escuts deflectors.

DADES DE LA MISSIÓ:

El Còmic-Ficció  és un extraordinari i complex creuer espai-dimensional capaç de viatjar a través del multivers. És l'única nau d'aquestes característiques que existeix i concentra la millor tecnologia de diverses dimensions que fins ara hem considerat fictícies.

Degut a l'extraordinària quantitat de consum d'energia que es necessita per moure el creuer Còmic-Ficció entre dimensions, tan sols pot viatjar un cop per setmana a través de tres punts: La Terra 000 (nostra realitat); Terra 616 (planeta Terra alternatiu on habiten els personatges dels còmics) i Univers Spock (univers alternatiu on els esdeveniments que ocorren en les diferents expressions artístiques del gènere de la ciència-ficció, són reals).

La missió del Còmic-Ficció és la divulgar, explorar i ser un vincle d'unió entre les diferents dimensions.

Actualment el comandament de la nau està sota les ordres dels oficials de la Flota Estel•lar i membres del Cos d'Exploració de l'Ordre Jedi, David Lluelles i Sergi Fernández.  Degut a la importància de la missió, un gabinet d'oficials superiors de diferents móns i dimensions pot prendre el comandament en cas de crisis, pèrdua o absència dels comandants primers.

A pesar de que les missions setmanals del Còmic-Ficció són de caràcter pacífic, el creuer està dotat de sistemes de defensa i atac, ja que existeixen en aquestes realitats perills naturals i forces enemigues que poden triar com a objectiu aquesta nau, símbol d'unió interdimensional.

Són especialment perillosos els brots de pandèmies zombi; els senyors del revers fosc de la Força anomenats Sith; els Daleks; el Col•lectiu Borg i diversos supervillans com Darkseid i Thanos.

Por no mencionar al perro. Connie Willis



 Es esta una obra poco usual dentro del subgénero de viajes en el tiempo, un grupo de historiadores de una época no del todo definida buscan un objeto (el tocón del pájaro del obispo) esencial para reconstruir la catedral de Coventry, que es la obsesión de rica aristócrata. Esta búsqueda se desarrolla en la época Victoriana, pero no estamos hablando de Steampunk, sino de una comedia de enredo que basa toda su trama en una paradoja temporal.
 Y es que Ned Henry, el protagonista, tras tras sufrir un ataque de "vértigo temporal" por un exceso de saltos en el tiempo, es enviado de vacaciones al Londres de 1889. Pero no tiene mucho tiempo para descansar ya que allí se encontrará con una compañera que intenta recomponer el continuo espacio tiempo a la que tendrá que ayudar. Aquí no hay batallas, ni personajes famosos, ni acontecimientos históricos importantes que salvaguardar, son cosas insignificantes las que en un "efecto mariposa" temporal pueden cambiar el futuro.
 Es "Por no mencionar el perro" (subtitulo de la obra de Jerome K. Jerome "Tres hombres en una barca") una comedia de enredo fresca y divertida que supone la oportunidad de hacer un paréntesis de lectura de lecturas más densas sin dejar el género de la ciencia ficción.

La màquina de somiar




Aviat es compliran 2 anys de la mort del mestre Satoshi Kon, que ens va deixar abans de temps amb només 46 anys. Li van donar mig any de vida després de que li diagnostiquessin un càncer de pàncrees, i va deixar pel record el seu comiat, una pel·lícula inacabada i una obra reconeguda internacionalment que ha servit d'inspiració fins i tot a directors com en Darren Aronofsky (Black Swan) o Christopher Nolan (The Dark Knight).

Tots els seus treballs com a director van ser realitzats per a l'estudi MADHOUSE, productors també de sèries com Monster, Nana, Death Note... D'en Satoshi Kon se'n diu que era el "David Lynch japonès", degut a la seva traça per barrejar la realitat i el somni a les seves històries, ja sigui de forma més surrealista (Paprika) o fins i tot terrorífica, com el thriller psicològic "Perfect Blue". Malgrat tot la realitat social del japó i la humanitat dels personatges sempre s'amaguen sota les seves històries, com demostren els indigents de "Tokyo Godfathers". En aquest sentit la sèrie d'animació "Paranoia Agent" es tot un compendi perfecte d'intriga, surrealisme i critica social. En Kon, a més, va demostrar la seva passió pel setè art amb l'homenatge que fa a "Millenium Actress" a tot un segle de cinema. 

Els seus inicis, però, van ser com a dibuixant de manga. Recentment Planeta d'Agostini s'ha encarregat de publicar una recopilació d'alguns dels seus primers treballs a "Historias cortas de Satoshi Kon".

Satoshi Kon va morir deixant sense acabar una pel·lícula d'animació, "La màquina de somniar", més enfocada cap al públic infantil. Després de 2 anys de lluita perquè la producció trobés finançament, sembla que actualment el tema es troba estancat, i no n'hi ha cap actualització d'estat a la seva pàgina oficial. Potser el Crowd Funding, un sistema de finançament que ha permès a occident salvar o publicar obres en perill, podria ser una esperança per aquells que volen que la màquina de somiar d'en Kon torni a funcionar una última vegada.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerizada por: Lasantha y Distribuida Por: Blogger Templates